diumenge, 14 de desembre de 2008

sense ni


Com sorra entre els dits,
Les coses que s’emporten els sentits.

I la llum, que desperta
en les ninetes
dels adormits

Sense ni
Amb
Potser
Encara
Tu

Tot torna,
quan te’n vas
i darrere, l’alè de les coses
que s’emporten els sentits.


09/11/07

dimarts, 2 de desembre de 2008

és com un fuet


És com un fuet, súbtil, precís, incissiu i tallant.
Deixes anar la mà i les paraules soles, van brollant...
Tampoc es tracta de pensar-s’ho massa. Tot d’una els pensaments: esdevenen paraula.
I al pronunciar-la, resulta que ja és una altra.
Però jo volia parlar de la pluja que queia, quan, amb subtilesa i una tímida dolçor, m’apartaves els cabells de la cara per fer-me un petó.
Jo pensava els records i em van venir les paraules.
Potser una imatge ho explicaria millor. Segur.
Però m’és més senzill agafar el llapis per escriure en gargots, o teclejar-ho a cops. Que buscar una sola imatge real que expliqui l’emoció.
Que jo escric en diagonal i les pautes mai no m’han servit per a res. A vegades també poso majúscules on no toca i, sovint, em falta paper a l’hora de deixar notes.
No entenc massa com funciona això dels marges i, crec que si me’n haguéssin ensenyat, escriuria en espirals...
L’horitzontal, per ara, és la que val i aquí em mantinc (fent equilibris de circ) a la corda fluixa del sentiment transformat en pensament.




(13/05/08)

diumenge, 30 de novembre de 2008

un detall


portes a l'alè el sospir de tot allò que no pots dir.

i amagat, entre la comisura dels llavis i aquella dent més prominent,

guardes el secret més petit, el que ningú vol sentir.
podria parlar d'histories grans, de gent important,

però avui t'he mirat la boca i ara em surt per sota els dits

una historia petita que no vol ser més que un detall.

el detall de les coses petites

que ens fan grans.
-----------------------------------------------------------------
foto de la Marina: www.fotolog.com/tryptizol
concert Hotel la Paz, sala BeGood, Bcn

dimarts, 25 de novembre de 2008

Tapís d'espelmes per a La Marató '08


Plaça Major d'Aiguafreda
23 Novembre de 2008

Taller d'espelmes realitzat pel Col·lectiu Elèctric i posterior encesa del logo per gent del poble.





dimecres, 12 de novembre de 2008

La Mitja Taronja


Sabíeu perquè l'expressió MITJA TARONJA s'aplica a la unió perfecta d'una parella d'enamorats?




L'expressió apareix per primera vegada a El Banquet, de Plató.

En aquesta obra es narra un banquet, organitzat pel poeta tràgic Agató. Al acabar el sopar i per fer més amena la festa, un dels comensals proposa als invitats que cadascún improvitzi un encès elogi a Eros. Quan li toca el torn a Aristòfanes, relata un mite segons el qual hi va haver un temps en què la raça humana era gairebé perfecta. La Terra era habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre una mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per desplaçar-se rodant.

Explica també, que llavors existien tres sexes: home + home, dona + dona i home + dona (andrògen)

La seva vanitat els va portar a enfrontar-se amb els déus, creient-se similars a ells. Zeus els va castigar, partint-los per la meitat amb el seu raig i va manar a Hermes que a cadascún li lligués la carn sobrant entorn al melic. Ja reposats, els éssers vaguejaven tristos buscant sempre la seva altra meitat, i si algna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'entrellaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició.

Zeus, compassiu, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix cantó on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés la seva altra meitat, d'aquella unió pogués obtenir plaer.
I descendència si la unió era andrògina.

Desde llavors -concluia el relat- els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja, amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Sort!


Esgarrapar les carícies; acariciar les ferides.
Un Dolç petó a la galta de la Mentida.
Sobrevolar l’abisme de les nimfes amb regust d’almívar.
Tendre melodia evoquen les cordes d’un negre Violí.
Frenesí !
La Mel del Diable ha deixat d’atraure les abelles.
Ens caldrà una mica de sal per desfer el Gel de les voreres.
La fina capa de l’estora glaçada,
ens recorda com de dura pot ser la baixada.
Sort!
de l’abric d’abraçades que trobarem a la cantonada.
Ens consolarà el neguit del pit clamant la Mort.
...i tornaré. Per acaronar-te tendrament.
...i tornaré. Per esgarrapar-te traïdorament.
...i buscaré. La Petita Crueltat Divina.


PerdudA.