dilluns, 20 d’octubre del 2008

Sort!


Esgarrapar les carícies; acariciar les ferides.
Un Dolç petó a la galta de la Mentida.
Sobrevolar l’abisme de les nimfes amb regust d’almívar.
Tendre melodia evoquen les cordes d’un negre Violí.
Frenesí !
La Mel del Diable ha deixat d’atraure les abelles.
Ens caldrà una mica de sal per desfer el Gel de les voreres.
La fina capa de l’estora glaçada,
ens recorda com de dura pot ser la baixada.
Sort!
de l’abric d’abraçades que trobarem a la cantonada.
Ens consolarà el neguit del pit clamant la Mort.
...i tornaré. Per acaronar-te tendrament.
...i tornaré. Per esgarrapar-te traïdorament.
...i buscaré. La Petita Crueltat Divina.


PerdudA.

2 comentaris:

POL ANGLADA ha dit...

un paraíso detrás de cada mirada ;)******

POL ANGLADA ha dit...

ahum jjejejej come home to have dinner :)****