Sabíeu perquè l'expressió MITJA TARONJA s'aplica a la unió perfecta d'una parella d'enamorats?
L'expressió apareix per primera vegada a El Banquet, de Plató.
En aquesta obra es narra un banquet, organitzat pel poeta tràgic Agató. Al acabar el sopar i per fer més amena la festa, un dels comensals proposa als invitats que cadascún improvitzi un encès elogi a Eros. Quan li toca el torn a Aristòfanes, relata un mite segons el qual hi va haver un temps en què la raça humana era gairebé perfecta. La Terra era habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre una mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per desplaçar-se rodant.
Explica també, que llavors existien tres sexes: home + home, dona + dona i home + dona (andrògen)
La seva vanitat els va portar a enfrontar-se amb els déus, creient-se similars a ells. Zeus els va castigar, partint-los per la meitat amb el seu raig i va manar a Hermes que a cadascún li lligués la carn sobrant entorn al melic. Ja reposats, els éssers vaguejaven tristos buscant sempre la seva altra meitat, i si algna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'entrellaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició.
Zeus, compassiu, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix cantó on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés la seva altra meitat, d'aquella unió pogués obtenir plaer.
I descendència si la unió era andrògina.
I descendència si la unió era andrògina.
Desde llavors -concluia el relat- els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja, amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada