les mans em van més depressa que el pensament i per això no dic que sigui pensament això que escric; és pur sentiment.
ve de dins i és implosiu impulsiu i vomitiu
mama, jo no vomito perquè em fa fàstic.
però a vegades deixo de menjar, aviam si em moro abans.
jo a tu t'estimo, ja ho saps. I em costa molt no estimar.
però n'hi ha que s'ho mereixen: llavors, en un acte de mama justícia desesperada els vomito al damunt tota aquesta merda.
que alleugerada...uf.
però els corcs no es cansen de plorar-me els ulls de palla. I em dedico a les palles mentals, perquè em van privar del fal.
acció-reacció pensament-sentiment
viure - ...
*