dissabte, 4 d’octubre del 2008

d'una imatge (o dues)


que a fora hi ha foc i de dins és crema, la beina que protegeix del no-res al buit que li dóna forma. L’espai, i el mirall retrovisor; el reflex d’allò que ja ha passat. La paraula, i l’aigua que escorre la tinta. La imatge: de la meitat fer-ne dues. Mirar endavant per veure enrere, el temps que no té estació i la llum, que ens fa greus, perquè pesa. Parla’m d’allò que et vas callar i escolta’m allò que no et vaig dir perquè quan arribarem, ja no hi haurà endavant per veure, i mirar enrere no ens farà veure-hi més clar.

divendres, 3 d’octubre del 2008

1979: La Historia Interminable (curtmetratge)



1979 (MCMLXXIX) fue un año normal que comenzó en lunes en el calendario gregoriano. Fue designado:
El Año de la cabra, según el horóscopo chino.


Enero
1 de enero:
Naufragio del petrolero griego Andros Patria, al oeste de las Islas Sisargas provocando una marea negra que alcanzaría Galicia en los siguientes días.
El ejército de Vietnam invade Camboya.
La ONU lo proclama como Año Internacional del Niño.
2 de enero: dos atentados terroristas a cargo de ETA. En San Sebastián es ametrallado el comandante de infantería José María Hernández Herrera y en Pamplona muere el cabo artificiero del Cuerpo Nacional de Policía Francisco Berlanga al intentar desactivar un artefacto explosivo.
3 de enero: en Madrid la ETA asesina al gobernador militar de la zona, general de división Constantino Ortín Gil.
7 de enero: fuerzas vietnamitas ocupan Phnom Penh, capital de Camboya, con la ayuda de camboyanos opuestos al régimen de Pol Pot.
16 de enero: el Sha del Irán Reza Pahlevi, acompañado de su esposa Farah Diba, abandona Irán camino del exilio.

...

Diciembre
12 de diciembre: un maremoto de 7,7 grados en la escala Richter sacude la costa colombiana, dejando un balance de más de quinientos muertos y millares de heridos y desaparecidos.
24 de diciembre: primer lanzamiento con éxito de un cohete lanzador europeo (Ariane 1, de la Agencia Espacial Europea).
25 de diciembre: Invasión soviética de Afganistán.
Nacidos en 1979
1 de enero: Brody Dalle, cantante australiana (The Distillers).
4 de enero: Jeph Howard, músico estadounidense (The Used).
7 de enero: Bipasha Basu, actriz y modelo india.
14 de diciembre: Michael Owen, futbolista inglés. 28 de diciembre: James Blake, tenista estadounidense.



Este año Michael Ende (escritor alemán) escribe el libro La Historia Interminable





La Mort


Parla’m de la Mort,
vas dir-me. I l’agitació de l’insomni em va sobresaltar d’un cop (sec, concís).
La lluna sangra entre les meves cames i sento el pes d’un Déu difunt, que com un corc, em picoteja les entranyes.
Jo de la mort, en sé tan poc com que cada nit em respira sota el pit. Com quan em desperta a deshora del somni de fer-me entre els teus dits.
Com quan vaig morir; he mort, tantes vegades en petit. Per desplegar-me altiva, un cop més, arran del cim.
La mort com abisme, o com l’exotisme que atrapa a aquells que volen volar massa alt.
Això havia de ser mig pensament, just per desfer-me del patiment de no dir-ho tot en un moment.
Però l’agitada mort, m’atrapa un cop més, tan seductora com mai.
Tan esquiva
i
Atractiva...


Bon dia, nit.

*

(22/05/08)

dijous, 2 d’octubre del 2008

Marca'M


Marca’m amb una creu sobre el calendari menstrual de la teva pubertat i traspassa els límits del cos amb un pensament visceral.
Després explica’m coses sobre la tangència de les ànimes que es troben de casualitat i busca’m entre arrels i artèries, potser em trobaràs...
Pots posar-me la mà al front i cantar-me nanes de colors, jo et somriuré amb la timidesa atrevida de la que no vol fer mal, sense voler.
Gronxa’m un cop més sobre el vaivé del teu cos suspès en l’aire espès de tots els parcs a l’hivern.
Però, sobretot, no deixis mai d’intuirme quan alguna sensació et faci fràgil i delicada,
converteix-me en la cuirassa de cotó que vol confondre’s entre núvols i textures.


14/04/08

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Somni


En la plèiade

del somni,

en la bellesa

de la paraula

feta imatge,

o a la inversa,

verso sobre

el món i les

seves coses,

caminant

sobre el llenguatge,

lleuger,

sense roçar-lo

i no penso

el que dic,

sinó que ho parlo.




05/06/07

dilluns, 29 de setembre del 2008

de sota la pell


Ve de sota la pell allò que no es veu. La letargia profunda de l’ésser que en l’inhert es mou. Respira sense sentir-se els batecs, sinó que els compta amb la precisió de la seva raó desmoralitzada. No en sap res dels valors que el precedeixen i no es reconeix en el mirall del passat que, diuen, li pertany...
Actua per impulsos regits des de l’angoixa existencial que l’ofega i sempre va més enllà de l’espai i el temps en què s’emmarquen els dies. Però no es mou. Pertany a l’imaginari de les coses que li dicta el pensament, sempre inquiet, generador d’idees perturbadores, que commourien a aquell que fos capaç de sentir alguna cosa. Ha oblidat, podriem dir, tot allò que té a veure amb el Desig i viu immers en el núvol d’opiàcids que genera la seva pròpia ment. És només quan l’imposen alguna cosa des de fora, que creu reconèixer la senyal que el seu cos li diu: representava certa emoció quan encara estava viu.
Per evitar el dolor, ha aniquilat tota classe d’emoció. Tampoc s’esforça per distinguir entre realitat i ficció. En el Somni se sent protegit, com l’impostor que s’amaga d’aquells a qui ha enganyat i es menteix a sí mateix, creient-se fora de perill.
El Silenci és la única arma que li queda per cridar allò que no entén.

El problema del llenguatge és que no tothom el sent.





17/11/07