És com un fuet, súbtil, precís, incissiu i tallant.
Deixes anar la mà i les paraules soles, van brollant...
Tampoc es tracta de pensar-s’ho massa. Tot d’una els pensaments: esdevenen paraula.
I al pronunciar-la, resulta que ja és una altra.
Però jo volia parlar de la pluja que queia, quan, amb subtilesa i una tímida dolçor, m’apartaves els cabells de la cara per fer-me un petó.
Jo pensava els records i em van venir les paraules.
Potser una imatge ho explicaria millor. Segur.
Però m’és més senzill agafar el llapis per escriure en gargots, o teclejar-ho a cops. Que buscar una sola imatge real que expliqui l’emoció.
Que jo escric en diagonal i les pautes mai no m’han servit per a res. A vegades també poso majúscules on no toca i, sovint, em falta paper a l’hora de deixar notes.
No entenc massa com funciona això dels marges i, crec que si me’n haguéssin ensenyat, escriuria en espirals...
L’horitzontal, per ara, és la que val i aquí em mantinc (fent equilibris de circ) a la corda fluixa del sentiment transformat en pensament.
(13/05/08)
Deixes anar la mà i les paraules soles, van brollant...
Tampoc es tracta de pensar-s’ho massa. Tot d’una els pensaments: esdevenen paraula.
I al pronunciar-la, resulta que ja és una altra.
Però jo volia parlar de la pluja que queia, quan, amb subtilesa i una tímida dolçor, m’apartaves els cabells de la cara per fer-me un petó.
Jo pensava els records i em van venir les paraules.
Potser una imatge ho explicaria millor. Segur.
Però m’és més senzill agafar el llapis per escriure en gargots, o teclejar-ho a cops. Que buscar una sola imatge real que expliqui l’emoció.
Que jo escric en diagonal i les pautes mai no m’han servit per a res. A vegades també poso majúscules on no toca i, sovint, em falta paper a l’hora de deixar notes.
No entenc massa com funciona això dels marges i, crec que si me’n haguéssin ensenyat, escriuria en espirals...
L’horitzontal, per ara, és la que val i aquí em mantinc (fent equilibris de circ) a la corda fluixa del sentiment transformat en pensament.
(13/05/08)
