UbunTu

sense ni

2008-12-14T14:15:00.002-08:00

Com sorra entre els dits,
Les coses que s’emporten els sentits.

I la llum, que desperta
en les ninetes
dels adormits

Sense ni
Amb
Potser
Encara
Tu

Tot torna,
quan te’n vas
i darrere, l’alè de les coses
que s’emporten els sentits.

09/11/07

és com un fuet

2008-12-02T16:01:00.003-08:00

És com un fuet, súbtil, precís, incissiu i tallant.
Deixes anar la mà i les paraules soles, van brollant...
Tampoc es tracta de pensar-s’ho massa. Tot d’una els pensaments: esdevenen paraula.
I al pronunciar-la, resulta que ja és una altra.
Però jo volia parlar de la pluja que queia, quan, amb subtilesa i una tímida dolçor, m’apartaves els cabells de la cara per fer-me un petó.
Jo pensava els records i em van venir les paraules.
Potser una imatge ho explicaria millor. Segur.
Però m’és més senzill agafar el llapis per escriure en gargots, o teclejar-ho a cops. Que buscar una sola imatge real que expliqui l’emoció.
Que jo escric en diagonal i les pautes mai no m’han servit per a res. A vegades també poso majúscules on no toca i, sovint, em falta paper a l’hora de deixar notes.
No entenc massa com funciona això dels marges i, crec que si me’n haguéssin ensenyat, escriuria en espirals...
L’horitzontal, per ara, és la que val i aquí em mantinc (fent equilibris de circ) a la corda fluixa del sentiment transformat en pensament.

(13/05/08)

un detall

2008-11-30T17:03:00.005-08:00

portes a l'alè el sospir de tot allò que no pots dir.

i amagat, entre la comisura dels llavis i aquella dent més prominent,

guardes el secret més petit, el que ningú vol sentir.
podria parlar d'histories grans, de gent important,

però avui t'he mirat la boca i ara em surt per sota els dits

una historia petita que no vol ser més que un detall.

el detall de les coses petites

que ens fan grans.

-----------------------------------------------------------------

foto de la Marina: www.fotolog.com/tryptizol

concert Hotel la Paz, sala BeGood, Bcn

Tapís d'espelmes per a La Marató '08

2008-11-25T16:17:00.003-08:00

Plaça Major d'Aiguafreda
23 Novembre de 2008

Taller d'espelmes realitzat pel Col·lectiu Elèctric i posterior encesa del logo per gent del poble.

La Mitja Taronja

2008-11-12T17:32:00.004-08:00

Sabíeu perquè l'expressió MITJA TARONJA s'aplica a la unió perfecta d'una parella d'enamorats?

L'expressió apareix per primera vegada a El Banquet, de Plató.

En aquesta obra es narra un banquet, organitzat pel poeta tràgic Agató. Al acabar el sopar i per fer més amena la festa, un dels comensals proposa als invitats que cadascún improvitzi un encès elogi a Eros. Quan li toca el torn a Aristòfanes, relata un mite segons el qual hi va haver un temps en què la raça humana era gairebé perfecta. La Terra era habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre una mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per desplaçar-se rodant.

Explica també, que llavors existien tres sexes: home + home, dona + dona i home + dona (andrògen)

La seva vanitat els va portar a enfrontar-se amb els déus, creient-se similars a ells. Zeus els va castigar, partint-los per la meitat amb el seu raig i va manar a Hermes que a cadascún li lligués la carn sobrant entorn al melic. Ja reposats, els éssers vaguejaven tristos buscant sempre la seva altra meitat, i si algna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'entrellaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició.

Zeus, compassiu, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix cantó on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés la seva altra meitat, d'aquella unió pogués obtenir plaer.
I descendència si la unió era andrògina.

Desde llavors -concluia el relat- els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja, amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets.

MySpace.com - LunaPic Animated Profile Pics

2008-11-10T14:03:00.000-08:00

MySpace.com - LunaPic Animated Profile Pics

following dolphins...

* * *

Sort!

2008-10-20T08:21:00.003-07:00

Esgarrapar les carícies; acariciar les ferides.
Un Dolç petó a la galta de la Mentida.
Sobrevolar l’abisme de les nimfes amb regust d’almívar.
Tendre melodia evoquen les cordes d’un negre Violí.
Frenesí !
La Mel del Diable ha deixat d’atraure les abelles.
Ens caldrà una mica de sal per desfer el Gel de les voreres.
La fina capa de l’estora glaçada,
ens recorda com de dura pot ser la baixada.
Sort!
de l’abric d’abraçades que trobarem a la cantonada.
Ens consolarà el neguit del pit clamant la Mort.
...i tornaré. Per acaronar-te tendrament.
...i tornaré. Per esgarrapar-te traïdorament.
...i buscaré. La Petita Crueltat Divina.

PerdudA.

Pensa

2008-10-15T08:52:00.003-07:00

Pensa...
Pensa-ho com ho pensis.
Ho fas prou bé.
No, espera.
Diu que allò que li deien des de dins
Tenia una altra forma.

Era potser més plàstic.
No. No hi pensis.
Ara.
Torna-ho a provar...

Ja pots deixar d’intentar-ho.
Em sembla que és just el que buscava.

Just.

Justament el que estàs pensant...

You're speaking my language baby...

2008-10-15T01:33:00.003-07:00

Sense aixecar la vista, mirà d’obrir els ulls,
A poc a poc i sense presses,
Que de la faula de sí mateixa
En quedés només el record
Gris d’un temps que no va passar mai.

I una idea motriu, viva de sang, li va fer recordar el color del Somni.

Almenys en el record, esdevingué de nou.

(L’altra de mi)

http://www.youtube.com/watch?v=srIKcXWN6F0

19/03/08

Meta i morfos

2008-10-11T19:41:00.002-07:00

Es prem els colzes rosats i es nota defallir en un cos nou, lànguid i humit que s’inclina plàcidament sobre la roca, després s’encanta i resta immòbil. El sol arriba, es desperta i es plau de l'escalfor. Obre els ulls d’escletxa i de somni, son els ulls d’una sargantana que s’inclina plàcidament sobre la roca. I es desperta, s'encanta i el sol arriba.

Núria ?

(de Salt a Dublín, passant per Bcn)

Stand by me...

2008-10-09T18:05:00.002-07:00

si no tingués tanta por, podria dir-te que l'amor és una cosa escatològica i sovint em trobo recitant versos de contenidor.
si no tingués tanta por, et diria que la vida és pura poesia, llàstima que la brossa de la prosa ens embruti les veus.
si no tingués tanta por, t'imaginaria amb ulls de plàstic i et tallaria les ungles dels peus per demanar-te perdó.
si no tingués tanta por, potser l'alè dels dissabtes al vespre t'arribaria amb flaire de roses del marroc.
si no tingués tanta por, les coses que faria
ai
eterna
condicional incondicial,
martiri amb ulls de tauró.
si no tingués tanta por...
por, la.

Papa-lleones...

2008-10-08T01:06:00.001-07:00

Papallones,
El brunzit original del somni...
Corredisses
I passes que s’acceleren dintre teu.

Trencadisses,
L’alè dels cossos en l’aire
I l’aire en l’alè dels cossos.

Tots dins la tela:
Blanca
Etèria
Matèria primera dels astres
Que et formen i et deformen

La creu, l’estrella, els braços.
El ventre, el nucli, el món.
La terra, l’esquena, el vent.

Papallones,
El brunzit de papallones blanques
En ventres nus.

El buit dels ventres
En l’aleteig de les papallones,
I els braços oberts, en creu,
Apunt per alçar el vol.

Tots en la tela:
Blancs
Etèris
Astres nus de formes,
Transformables,
Endògens de tots els nuclis.

Sempre de dins cap enfora.

Papallones,
De l’estómac buit
Al blanc total de la tela.

I renéixer, no en una,
Si no en moltes,
Papallones...

24/04/08

.Venus in Furs.

2008-10-07T09:50:00.003-07:00

Porque “hasta que todas las mujeres sean lesbianas, no habrá una verdadera revolución política”.

Jill Johnston

¿Dónde habita L.?

.La Vida.

2008-10-06T11:05:00.002-07:00

Homo sapiens sapiens,
dotat amb la pregunta:

"perquè d'altres tenen la resposta?"

I en l'etern interrogant,
sobreviuen...?
i compten els segles que malgasten

matant-se els uns als altres.

(14/05/08)

.Miss Take. dice:

2008-10-05T17:53:00.004-07:00

.Miss Take. dice:

el pueblo unido, jamás será vencido...

.Miss Take. dice:

(i una derrota rere un altra).

.Miss Take. dice:

i les rodes.

.Miss Take. dice:

i els cercles.

.Miss Take. dice:

i les espirals.

.Miss Take. dice:

i els antidepressius.

.Miss Take. dice:

i els ansiolítics.

.Miss Take. dice:

i els centres psikiàtrics.

.Miss Take. dice:

i les presons.

.Miss Take. dice:

i les oficines.

.Miss Take. dice:

i els supermercats.

.Miss Take. dice:

i el metro a les 8 del matí d'un dia de febrer kalsevol.

.Miss Take. dice:

i les cares llargues.

.Miss Take. dice:

i les botifarres.

.Miss Take. dice:

i la violència.

.Miss Take. dice:

i les porres.

.Miss Take. dice:

i la censura.

.Miss Take. dice:

les comissaries

.Miss Take. dice:

els hospitals

.Miss Take. dice:

les portes dels bancs

.Miss Take. dice:

a l'hivern

.Miss Take. dice:

els caixers automàtics.

.Miss Take. dice:

i la mort

.Miss Take. dice:

a cada cantonada

25/06/08

d'una imatge (o dues)

2008-10-04T20:59:00.001-07:00

que a fora hi ha foc i de dins és crema, la beina que protegeix del no-res al buit que li dóna forma. L’espai, i el mirall retrovisor; el reflex d’allò que ja ha passat. La paraula, i l’aigua que escorre la tinta. La imatge: de la meitat fer-ne dues. Mirar endavant per veure enrere, el temps que no té estació i la llum, que ens fa greus, perquè pesa. Parla’m d’allò que et vas callar i escolta’m allò que no et vaig dir perquè quan arribarem, ja no hi haurà endavant per veure, i mirar enrere no ens farà veure-hi més clar.

1979: La Historia Interminable (curtmetratge)

2008-10-03T18:38:00.003-07:00

1979 (MCMLXXIX) fue un año normal que comenzó en lunes en el calendario gregoriano. Fue designado:
El Año de la cabra, según el horóscopo chino.

Enero
1 de enero:
Naufragio del petrolero griego Andros Patria, al oeste de las Islas Sisargas provocando una marea negra que alcanzaría Galicia en los siguientes días.
El ejército de Vietnam invade Camboya.
La ONU lo proclama como Año Internacional del Niño.
2 de enero: dos atentados terroristas a cargo de ETA. En San Sebastián es ametrallado el comandante de infantería José María Hernández Herrera y en Pamplona muere el cabo artificiero del Cuerpo Nacional de Policía Francisco Berlanga al intentar desactivar un artefacto explosivo.
3 de enero: en Madrid la ETA asesina al gobernador militar de la zona, general de división Constantino Ortín Gil.
7 de enero: fuerzas vietnamitas ocupan Phnom Penh, capital de Camboya, con la ayuda de camboyanos opuestos al régimen de Pol Pot.
16 de enero: el Sha del Irán Reza Pahlevi, acompañado de su esposa Farah Diba, abandona Irán camino del exilio.

...

Diciembre
12 de diciembre: un maremoto de 7,7 grados en la escala Richter sacude la costa colombiana, dejando un balance de más de quinientos muertos y millares de heridos y desaparecidos.
24 de diciembre: primer lanzamiento con éxito de un cohete lanzador europeo (Ariane 1, de la Agencia Espacial Europea).
25 de diciembre: Invasión soviética de Afganistán.
Nacidos en 1979
1 de enero: Brody Dalle, cantante australiana (The Distillers).
4 de enero: Jeph Howard, músico estadounidense (The Used).
7 de enero: Bipasha Basu, actriz y modelo india.
14 de diciembre: Michael Owen, futbolista inglés. 28 de diciembre: James Blake, tenista estadounidense.

31 de diciembre: Bob Bryar,baterista de la banda My Chemical Romance

Este año Michael Ende (escritor alemán) escribe el libro La Historia Interminable

Premios Nobel
Física: Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam, Steven Weinberg.
Química: Herbert C. Brown, Georg Wittig.
Medicina: Allan M. Cormack y Godfrey N. Hounsfield.
Literatura: Odysseas Elytis.
Paz: Madre Teresa.

Economía: Theodore Schultz, Arthur Lewis.

La Mort

2008-10-03T04:01:00.003-07:00

Parla’m de la Mort,
vas dir-me. I l’agitació de l’insomni em va sobresaltar d’un cop (sec, concís).
La lluna sangra entre les meves cames i sento el pes d’un Déu difunt, que com un corc, em picoteja les entranyes.
Jo de la mort, en sé tan poc com que cada nit em respira sota el pit. Com quan em desperta a deshora del somni de fer-me entre els teus dits.
Com quan vaig morir; he mort, tantes vegades en petit. Per desplegar-me altiva, un cop més, arran del cim.
La mort com abisme, o com l’exotisme que atrapa a aquells que volen volar massa alt.
Això havia de ser mig pensament, just per desfer-me del patiment de no dir-ho tot en un moment.
Però l’agitada mort, m’atrapa un cop més, tan seductora com mai.
Tan esquiva
i
Atractiva...

Bon dia, nit.

*

(22/05/08)

Marca'M

2008-10-02T18:05:00.003-07:00

Marca’m amb una creu sobre el calendari menstrual de la teva pubertat i traspassa els límits del cos amb un pensament visceral.
Després explica’m coses sobre la tangència de les ànimes que es troben de casualitat i busca’m entre arrels i artèries, potser em trobaràs...
Pots posar-me la mà al front i cantar-me nanes de colors, jo et somriuré amb la timidesa atrevida de la que no vol fer mal, sense voler.
Gronxa’m un cop més sobre el vaivé del teu cos suspès en l’aire espès de tots els parcs a l’hivern.
Però, sobretot, no deixis mai d’intuirme quan alguna sensació et faci fràgil i delicada,
converteix-me en la cuirassa de cotó que vol confondre’s entre núvols i textures.

14/04/08

Somni

2008-10-01T15:14:00.001-07:00

En la plèiade

del somni,

en la bellesa

de la paraula

feta imatge,

o a la inversa,

verso sobre

el món i les

seves coses,

caminant

sobre el llenguatge,

lleuger,

sense roçar-lo

i no penso

el que dic,

sinó que ho parlo.

05/06/07

de sota la pell

2008-09-29T13:36:00.002-07:00

Ve de sota la pell allò que no es veu. La letargia profunda de l’ésser que en l’inhert es mou. Respira sense sentir-se els batecs, sinó que els compta amb la precisió de la seva raó desmoralitzada. No en sap res dels valors que el precedeixen i no es reconeix en el mirall del passat que, diuen, li pertany...
Actua per impulsos regits des de l’angoixa existencial que l’ofega i sempre va més enllà de l’espai i el temps en què s’emmarquen els dies. Però no es mou. Pertany a l’imaginari de les coses que li dicta el pensament, sempre inquiet, generador d’idees perturbadores, que commourien a aquell que fos capaç de sentir alguna cosa. Ha oblidat, podriem dir, tot allò que té a veure amb el Desig i viu immers en el núvol d’opiàcids que genera la seva pròpia ment. És només quan l’imposen alguna cosa des de fora, que creu reconèixer la senyal que el seu cos li diu: representava certa emoció quan encara estava viu.
Per evitar el dolor, ha aniquilat tota classe d’emoció. Tampoc s’esforça per distinguir entre realitat i ficció. En el Somni se sent protegit, com l’impostor que s’amaga d’aquells a qui ha enganyat i es menteix a sí mateix, creient-se fora de perill.
El Silenci és la única arma que li queda per cridar allò que no entén.

El problema del llenguatge és que no tothom el sent.

17/11/07

paraules brutes

2008-09-25T15:34:00.004-07:00

Tens el vorabaix del pantaló ple de sang i jo: les idees brollant riu avall d'aquest niu d'infants mal curats
les mans em van més depressa que el pensament i per això no dic que sigui pensament això que escric; és pur sentiment.
ve de dins i és implosiu impulsiu i vomitiu
mama, jo no vomito perquè em fa fàstic.
però a vegades deixo de menjar, aviam si em moro abans.
jo a tu t'estimo, ja ho saps. I em costa molt no estimar.
però n'hi ha que s'ho mereixen: llavors, en un acte de mama justícia desesperada els vomito al damunt tota aquesta merda.
que alleugerada...uf.
però els corcs no es cansen de plorar-me els ulls de palla. I em dedico a les palles mentals, perquè em van privar del fal.
acció-reacció pensament-sentiment

menjar-vomitar
viure - ...

Las hijas del nuevo mundo

2008-09-25T03:21:00.003-07:00

Las hijas del nuevo mundo

son blancas como las luces de los shoppings

pálidas como los panes de mc donald's

translúcidas lágrimas finales de best sellers
las madres huérfanas de las hijas del nuevo mundo

fuimos oscuras habitantes de hotel

tuvimos negras maneras de mirar

queríamos la vida en símbolos extraños

películas de bergman
las paridoras frígidas de las madres huérfanas de las hijas del nuevo mundo

querían una historia sumergida en channel

casarse vírgenes con una réplica de cary grant

tener muñecas rubias de mejillas rosadas

mascadoras de chicle leyendo mujercitas
las hijas huérfanas de las madres frígidas del viejo mundo

queríamos las curvas mullidas de la marylin

y el aspecto latino de una amante del che
pero ellas

las nietas de la decadencia

las hijas del imperio del nuevo mundo

sólo desean ser

delgadas como un tallo

livianas como el ala de una mariposa

anhelan despertar

con los dedos más largos cada día

para hundirlos hasta el fin de sus amígdalas

y vomitar sin voluntad

lo que resta del siglo.

(Laura Yasán)

Emperatriz Infantil

2008-09-24T13:42:00.003-07:00

.
http://es.youtube.com/watch?v=RLOR0uJyfNE

"¿Quién os dará nuevo nombre Emperatriz Infantil? Ni tú, ni yo, aunque te asombre, ni los elfos, ni otros mil. Nadie os librará del mal y nadie podrá sanaros. Somos un cuento trivial, personajes poco claros. Sueños de amor y cariño, hemos de ser siempre iguales, sabio o rey, o viejo o niño, no nos valdrán como tales. Pero, lejos de esta tierra, existe un mundo exterior, y allí, casi siempre en guerra, habita un ser superior. Los hijos de Adán se llaman, los habitantes terrestres, las hijas de Eva reclaman que lo que sabes demuestres. Todos tienen desde antiguo la facultad de nombrar, y a la reina, lo atestiguo, siempre lograron curar. Le dieron nombres magníficos, pero eso fue en otra era. Los hombres son muy científicos, pero se han quedado fuera. Hoy día se han olvidado de que somos realidad, más ¡si hubiera un esforzado que quisiera de verdad!¡ Si creyera sólo uno y escuchara el llamamiento! Si no podemos, ninguno, ellos pueden al momento. Pero ese mundo es su mundo y allí no podemos ir... ¿Recordarás, muy profundo, lo que acabo de decir?"

(la voz intermitente de Uyulala, habla en verso en La Historia interminable, de Michael Ende)
***

Tori Amos

2008-09-23T20:45:00.005-07:00

Tori Amos (registrada con el nombre Myra Ellen Amos el 22 de agosto de 1963) es una pianista y cantante estadounidense. Está casada con el ingeniero de sonido inglés Mark Hawley. Tienen una hija, Natashya "Tash" Lórien Hawley, que nació el 5 de septiembre de 2000.
Amos es una de las más importantes cantautoras de principios de los noventa, y también una de las pocas estrellas del pop moderno que usan el piano como su instrumento principal. Es conocida por sus canciones líricamente opacas pero intensamente emocionales que cubren un gran abanico de temas que incluyen la sexualidad, la religión, el patriarcado y la tragedia personal. Entre sus singles más conocidos se incluyen: Crucify, Silent All These Years, Caught a Lite Sneeze, Me and a Gun, Jackie's Strength, God, Cornflake Girl, A Sorta Fairytale, Professional Widow, Hey Jupiter y Spark.
Amos cuenta con un sólido grupo de seguidores, y ha vendido alrededor de 12 millones de discos en su carrera en solitario. También se la conoce por hacer comentarios excéntricos en sus entrevistas y en los conciertos, lo que le ha dado una reputación de persona altamente individualista.

Sus primeros años
Amos es la tercera hija del Reverendo Edison y Mary Ellen Amos en Newton, Carolina del Norte. Nació durante un viaje desde su hogar en Georgetown hacia Carolina del Norte, en el hospital Old Catawba. Cuando Amos tenía 2 años y medio, su familia se mudó a Baltimore, Maryland, en donde ella comenzó a tocar el piano. A la edad de cinco años ya había comenzado a componer piezas instrumentales en piano, y con nueve comenzó a agregar letra a sus piezas.
En 1968, mientras vivía en Rockville, Maryland, ganó una beca completa en el conservatorio Peabody de Música. A sus cinco años, era la persona más joven que jamás había ingresado en esa escuela. Tras cumplir los 11, le retiraron la beca y la expulsaron del conservatorio. Amos asegura que perdió su beca a causa de su interés en el rock y la música pop, además de su desagrado por leer música de las partituras. Dos años después, comenzó a estudiar en el Montgomery College, y comenzó a tocar el pianos en bares, acompañada, eso sí, por su padre, quien a su vez mandaba cintas con sus canciones a las principales compañías discográficas.
En 1985, después de tocar una noche en un bar, dejó subir a un cliente regular del establecimiento a su coche para llevarlo a su casa. Este extraño fue quien minutos más tarde la amenazó de muerte si no satisfacía sus necesidades sexuales. Aquella dura experiencia la describiría más tarde en su canción Me and a Gun, canción en la que narra su propia violación sexual que ocurrió cuando tenía 21 años.

.Supèरबिया.

2008-09-23T13:06:00.003-07:00

¡Mientes!¡Mientes! ¡Mientes!

Todas dais falsas ideas convencionales porque el amor es, y no hay nada en absoluto que puedas hacer para que desaparezca, porque estamos aquí por eso. Es el punto más alto y una vez estamos ahí arriba, mirando hacia abajo a los demás, sigues ahí siempre, porque si te movieras, te caerías, te caerías.

(Lost & Delirious, Léa Pool)

Sal

2008-09-22T16:57:00.002-07:00

Ponte las gafas y sal a luchar.
El campo de batalla está al cruzar la calle
si te miran al pasar sólo tienes que aprender a caminar
el mejor ataque es una buena defensa
pues piensa
y alza la vista:
no permitas que te pisen con la mirada
cruza la mente y pisa fuerte al caminar
sé avispa y los moscones se asustarán
al pasar.
Sólo tienes que lidiar
con aquellos a quien la naturaleza
no les enseñó a respetar
respétales tú, luchando con la mejor
arma que te dieron, mujer.
Ponte las gafas y sal a luchar.
El campo de batalla lo crearon ellos,
no dejes que sigan invadiendo tu espacio.
Reconstruye, rehace, revisa, prepara,
repara, reforma, renueva, subsana,
revive, renace, resurge, florece,
prospera, progresa, prosigue, germina.
Y no dejes que invadan tu parte.
Sal de tu microespacio de ondas y paellas,
Mira y busca, seguro que encuentras algo
en la nevera.
La escoba, la pala, el estropajo, nos servirán
para mantenernos firmes al frente de la lucha
sin armas con balas, que no buscamos
matar palabras, sino crearlas.
Inventar mundos,
establecer el orden primitivo
de lo equívoco, de lo omitido…
Trazar senderos por donde caminar
con los pies descalzos
y la vista franca.
Concebir espacios sin rumbos
ni contratos que te preestablezcan,
Forjar con los dedos,
el barro que antaño secaron
a golpes y martillazos.
Moldear el hierro
y que sucumba el fuego,
ante el hielo de nuestros lazos.
Ponte las gafas, dame la mano,
Salgamos a luchar.
Surjamos, manemos, nazcamos,
saltemos,
surtamos efecto.
Y, en efecto, brotemos
de la más pura existencia
que preexiste y resiste
y persiste en la eterna rueda
del porvenir.
que aún está por venir,
lo que lucharon ayer las otras
y tan sólo nosotras
podemos hacer que vuelvan a
nacer otras cómo Ellas.

15/05/07

23.09.08

2008-09-22T15:00:00.000-07:00

0:00

Ubuntu es una regla ética o ideología sudafricana enfocada en la lealtad de las personas y las relaciones entre éstas. La palabra proviene de las lenguas zulú y xhosa. Ubuntu es visto como un concepto africano tradicional.

Hay varias traducciones posibles del término al español, las comunes son:

"Humanidad hacia otros"
"Soy porque nosotros somos"
"Una persona se hace humana a través de las otras personas"
"Una persona es persona en razón de las otras personas"
"La creencia es un enlace universal de compartir que conecta a toda la humanidad."

Se ve a Ubuntu como uno de los principios fundamentales de la nueva república de Sudáfrica y está conectado con la idea de un Renacimiento Africano.

Ubuntu es también un término usado entre los grupos jóvenes de la iglesia. La frase asociada con Ubuntu es "Yo soy porque nosotros somos".

Actitud mental prevaleciente entre los nativos africanos que viven al sur del sahara, surge del dicho popular "umuntu, nigumuntu, nagamuntu", que en zulú significa "una persona es una persona a causa de los demás."