Es prem els colzes rosats i es nota defallir en un cos nou, lànguid i humit que s’inclina plàcidament sobre la roca, després s’encanta i resta immòbil. El sol arriba, es desperta i es plau de l'escalfor. Obre els ulls d’escletxa i de somni, son els ulls d’una sargantana que s’inclina plàcidament sobre la roca. I es desperta, s'encanta i el sol arriba.
Núria ?
(de Salt a Dublín, passant per Bcn)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada