Sense aixecar la vista, mirà d’obrir els ulls,
A poc a poc i sense presses,
Que de la faula de sí mateixa
En quedés només el record
Gris d’un temps que no va passar mai.
I una idea motriu, viva de sang, li va fer recordar el color del Somni.
Almenys en el record, esdevingué de nou.
(L’altra de mi)
A poc a poc i sense presses,
Que de la faula de sí mateixa
En quedés només el record
Gris d’un temps que no va passar mai.
I una idea motriu, viva de sang, li va fer recordar el color del Somni.
Almenys en el record, esdevingué de nou.
(L’altra de mi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada