Ve de sota la pell allò que no es veu. La letargia profunda de l’ésser que en l’inhert es mou. Respira sense sentir-se els batecs, sinó que els compta amb la precisió de la seva raó desmoralitzada. No en sap res dels valors que el precedeixen i no es reconeix en el mirall del passat que, diuen, li pertany...
Actua per impulsos regits des de l’angoixa existencial que l’ofega i sempre va més enllà de l’espai i el temps en què s’emmarquen els dies. Però no es mou. Pertany a l’imaginari de les coses que li dicta el pensament, sempre inquiet, generador d’idees perturbadores, que commourien a aquell que fos capaç de sentir alguna cosa. Ha oblidat, podriem dir, tot allò que té a veure amb el Desig i viu immers en el núvol d’opiàcids que genera la seva pròpia ment. És només quan l’imposen alguna cosa des de fora, que creu reconèixer la senyal que el seu cos li diu: representava certa emoció quan encara estava viu.
Per evitar el dolor, ha aniquilat tota classe d’emoció. Tampoc s’esforça per distinguir entre realitat i ficció. En el Somni se sent protegit, com l’impostor que s’amaga d’aquells a qui ha enganyat i es menteix a sí mateix, creient-se fora de perill.
El Silenci és la única arma que li queda per cridar allò que no entén.
El problema del llenguatge és que no tothom el sent.
17/11/07
Actua per impulsos regits des de l’angoixa existencial que l’ofega i sempre va més enllà de l’espai i el temps en què s’emmarquen els dies. Però no es mou. Pertany a l’imaginari de les coses que li dicta el pensament, sempre inquiet, generador d’idees perturbadores, que commourien a aquell que fos capaç de sentir alguna cosa. Ha oblidat, podriem dir, tot allò que té a veure amb el Desig i viu immers en el núvol d’opiàcids que genera la seva pròpia ment. És només quan l’imposen alguna cosa des de fora, que creu reconèixer la senyal que el seu cos li diu: representava certa emoció quan encara estava viu.
Per evitar el dolor, ha aniquilat tota classe d’emoció. Tampoc s’esforça per distinguir entre realitat i ficció. En el Somni se sent protegit, com l’impostor que s’amaga d’aquells a qui ha enganyat i es menteix a sí mateix, creient-se fora de perill.
El Silenci és la única arma que li queda per cridar allò que no entén.
El problema del llenguatge és que no tothom el sent.
17/11/07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada