Parla’m de la Mort,
vas dir-me. I l’agitació de l’insomni em va sobresaltar d’un cop (sec, concís).
La lluna sangra entre les meves cames i sento el pes d’un Déu difunt, que com un corc, em picoteja les entranyes.
Jo de la mort, en sé tan poc com que cada nit em respira sota el pit. Com quan em desperta a deshora del somni de fer-me entre els teus dits.
Com quan vaig morir; he mort, tantes vegades en petit. Per desplegar-me altiva, un cop més, arran del cim.
La mort com abisme, o com l’exotisme que atrapa a aquells que volen volar massa alt.
Això havia de ser mig pensament, just per desfer-me del patiment de no dir-ho tot en un moment.
Però l’agitada mort, m’atrapa un cop més, tan seductora com mai.
Tan esquiva
i
Atractiva...
Bon dia, nit.
*
(22/05/08)
vas dir-me. I l’agitació de l’insomni em va sobresaltar d’un cop (sec, concís).
La lluna sangra entre les meves cames i sento el pes d’un Déu difunt, que com un corc, em picoteja les entranyes.
Jo de la mort, en sé tan poc com que cada nit em respira sota el pit. Com quan em desperta a deshora del somni de fer-me entre els teus dits.
Com quan vaig morir; he mort, tantes vegades en petit. Per desplegar-me altiva, un cop més, arran del cim.
La mort com abisme, o com l’exotisme que atrapa a aquells que volen volar massa alt.
Això havia de ser mig pensament, just per desfer-me del patiment de no dir-ho tot en un moment.
Però l’agitada mort, m’atrapa un cop més, tan seductora com mai.
Tan esquiva
i
Atractiva...
Bon dia, nit.
*
(22/05/08)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada