d'una imatge (o dues)

que a fora hi ha foc i de dins és crema, la beina que protegeix del no-res al buit que li dóna forma. L’espai, i el mirall retrovisor; el reflex d’allò que ja ha passat. La paraula, i l’aigua que escorre la tinta. La imatge: de la meitat fer-ne dues. Mirar endavant per veure enrere, el temps que no té estació i la llum, que ens fa greus, perquè pesa. Parla’m d’allò que et vas callar i escolta’m allò que no et vaig dir perquè quan arribarem, ja no hi haurà endavant per veure, i mirar enrere no ens farà veure-hi més clar.